TAGS
agencia de viatges amor arizona autocaravana badlands bicicletes bicicletes electriques bisons bluesbrothers cactus california canadacat cannabis coronavirus covid19 dakota Dakota del Sud death valley Enllaços esta estatsunits fauna Ferris frontera hopi incendis indiana dunes indigenes llops Mapes monso montana monument valley motos navajo Notícies oestamerica Oest Americà oncologia pallassos parcnacional parcsnacionals parcs nacionals Politica pomes ramaderia redwoods reserves rodeo rumbo66 saguaro salut sequoia sidra Sobre Alaska sturgis viatges Viatjar visats vols Vídeos washington wyoming yellowstone
Nous parcs nacionals amb problemes

Nous parcs nacionals amb problemes

El 15 de febrer de 2019, va ser declarat com a parc nacional l'Indiana Dunes (és el que fa 61, que són molts més dels que s'imagina la majoria). Fins aquell dia, era catalogat com a National Lakeshore. Com els National Monument i altres National “elquesigui” o “tantsemenfot”, són llocs protegits i gestionats pel mateix NPS (National Park Service), però sense el glamur dels parcs nacionals. I si no tens el títol de parc nacional, no reps cap més visitant que els militants de la natura i racons amagats. Com també passa amb la major part dels parcs estatals i altres indrets destacats però no pas nacionalitzats.
En la data que us he mencionat, però, l'Indiana Dunes (res a veure amb l'Indiana Jones), va pujar a l'Olimp dels parcs nacionals. A més a més, és tot just a una hora en cotxe des de Chicago. Imagineu-vos que de cop i volta declaren parc nacional un indret del que en prou feines l'heu sentit anomenar, a una hora en cotxe de Barcelona o València. Ramats de gent desitjosa de natura, això si, amb segell d'autenticitat i qualitat, sortirien com mosques cap a la mel envers el nou paradís proclamat a tan curta distància.
Bé, això planteja greus problemes als gestors d'aquell abans idíl·lic espai natural: on aparcar els cotxes que hi arriben, on pixen i van de ventre els nouvinguts… De fet, són els mateixos problemes que estan patint gran part dels parcs nacionals dels Estats Units (i Canadà), però d'una manera tristament caricaturesca i exagerada.
Jo, que sóc un gran amant dels parcs nacionals, que crec que són un gran invent, i molt ben gestionat per grans professionals, em pregunto: quin és el seu límit? Fins on podrem seguir adorant-els (i visitant-els) com ho hem fet fins ara?


Comparteix-ho:


Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, premi l'enllaç per a més informació.

ACCEPTAR

Aviso de cookies