28 abr. Incendis i coronavirus, el cocktail més temut

No, no és que vulgui cridar al mal temps, o em vingui de gust jugar a la llei de Murphy. Des de fa més d'una setmana, ja m'he trobat tres o quatre articles de premsa seriosa, plantejant els problemes que podrien sorgir si, aquest estiu, hi torna a haver grans incendis als boscos de l'Oest Americà i el Canadà. Possiblement lligat al canvi climàtic, els incendis dels darrers estius han estat freqüents i d'unes dimensions gegantines. Suposo que tots ho heu pogut llegir a la premsa, o ho heu viscut en algun viatge que hagi coincidit amb els incendis.
Els problemes de tornar a tenir grans focs aquest estiu, a més de cremar milers d'hectàrees de boscos, serien dos. El primer, la necessitat de fer venir bombers i voluntaris des d'altres llocs. La grandària dels incendis sempre obliga a bombers i voluntaris de diferents parts del país a desplaçar-se per ajudar als locals a apagar el foc. El segon, evacuar i reinstal·lar milers de persones des de les seves cases cap a campaments o zones segures on passar un o més dies.
Perquè això que ja passa cada vegada que hi ha un gran foc són ara uns problemes extres? Perquè, si ho recordeu, el nostre amic coronavirus seguirà pels voltants… El trasllat de gent, els viatges amunt i avall, la necessitat d'evacuar a la gent… tot plegat, no són res més que circumstàncies en les que la mobilitat i el contacte social s'accentuen. Just el contrari del que hem de fer per aturar la pandèmia.
No cridem al mal temps, us deia, i preguem que Murphy no faci de les seves. Us deixo amb un dels articles que crec que us ajudarà a entendre el que us explico.