10 set. Grand Teton, què fem amb tants visitants?
Ara li toca al parc nacional del Grand Teton, l'anomenat germà petit de Yellowstone. Situat entre aquest parc i Jackson Hole, popular localitat turística, estació d'esquí i punt de reunió de la Reserva Federal, no para d'incrementar el nombre de visitants, any rere any. La pandèmia va ser un breu descans, però les xifres, com a tants altres parcs, comencen a amoïnar als seus gestors.
El parc acaba de demanar aportacions dels seus visitants, per saber què volen i què farien. Les respostes són generalment conscients de les limitacions que cal posar. Però al mateix temps, demanen més accés a diferents zones del parc. La gent sembla d'acord en aparcar a l'entrada del parc, però calen shuttles (autobusos) per traslladar-se pel parc. La gent demana poder fer més rutes a peu, però caldria obrir nous senders.
Els gestors del parc també són molts conscients del problema, que al mateix temps no poden restringir com si res. Els beneficis que genera el parc en el sector privat (hotels, restaurants, botigues, proveïdors de tota mena de serveis...) són fonamentals per a l'economia d'aquesta part de Wyoming, un estat amb poca població i una economia depenent del sector primari.
L'article que detalla millor tota aquesta situació va encapçalat amb una excepcional fotografia de l'óssa 399 amb el seu cadell (autor: Mike Romano/Romanosphotography.com). Té 27 anys (edat mot avançada per un ós) i el fet que hagi passat un nou hivern i hagi aparegut amb un nou cadell va generar gran expectació aquesta passada primavera.
Un cas més que ens indica com els parcs nacionals dels Estats Units poden morir d'èxit, i que caldrà una gestió molt elaborada per parts dels seus gestors, per poder tirar endavant. Malgrat tot, cal fer-los confiança. Són els inventors dels parcs nacionals, els han convertit en el que són avui dia, i possiblement sabran seguir conduint-los cap endavant, mantenint els seus objectius inicials: garantir l'accés a la natura al públic, protegir-la i generar beneficis.
Autor: Francesc Nolla.