28 set. Contra la legalització del peiot

Als Estats Units, cada cop hi ha més estats que han descriminalitzat la venda i el consum de la marihuana. Això fa que es comenci a parlar de fer el mateix amb altres substàncies, entre les quals destaca el peiot. Es tracta d'un cactus que creix a certes zones del desert de Sonora, tant a la banda nord-americana com la mexicana. El peiot conté mescalina, una substància coneguda per generar al·lucinacions si es consumeix en certes quantitats. Una altra característica molt important del peiot és el seu lent creixement. Necessita un mínim de 12 anys per arribar a contenir mescalina en quantitats apreciables.
Des de fa segles, les tribus índies del sud-oest dels Estats Units i les del nord de Mèxic, han utilitzat el peiot per als seus rituals, com a forma d'alteració de consciència i així connectar amb el món espiritual. Com tot ritual, és una forma de coneixement hermètic, que es transmet a persones iniciades. En altres paraules, el peiot ha estat emprat tradicionalment de forma reglada per a usos religiosos.
Amb la colonització, aquestes pràctiques van ser prohibides, però es van mantenir en secret. A principis de segle XX, la cristianització va donar lloc a un nou cas de sincretisme religiós, amb el naixement de l’església dels nadius americans, que incorporava l'ús del peiot com a forma de connexió amb Déu (Gran Esperit). A partir dels anys 70 del segle XX, es van establir les lleis que permetien l'ús del peiot en cerimònies religioses dels indígenes. A partir d'aquí, l'ús ritual del peiot s'ha estès més enllà de les tribus que originalment el feien servir.
Cal dir que les tribus de mes al nord (praderies, Pacífic…) no han adoptat el peiot, ja que la connexió amb el món espiritual s'estableix sota fórmules d'abstinència (és a dir, la no ingestió de res, just l'oposat). Qui sí que comença a fer servir el peiot és la població (majoritàriament blanca/occidental) que cerca els efectes al·lucinògens de la mescalina. Per aquí és on sorgeix el problema.
Ara que la marihuana està descriminalitzada, i en molts estats se'n permet la venda pública, s'ha començat a parlar de fer el mateix amb altres substàncies, entre elles, el peiot. Això és el que ha provocat les queixes de l'església dels nadius americans, així com de diferents tribus del sud-oest, com ara la dels Navajo (la més gran i poblada).
Per què s'oposen a la descriminalització i venda lliure del peiot? Per dues raons:
- La primera, és que sempre hi ha hagut poc peiot. Creix molt a poc a poc, calen com a mínim 12 anys, i tot sovint més, costa de conrear, és endèmic de certes zones del desert de Sonora… Si s'accepta la venda del peiot, els “blancs” que volen gaudir de la mescalina l'acapararan, i no en deixaran pels indis. A més, si és un bé escàs, pujarà de preu.
- La segona és la creença que el peiot té propietats per connectar amb el món espiritual, i que això el fa sagrat. Res que sigui sagrat pot ser obert a tothom, el coneixement i ús del peiot exigeix ser ensenyat i dirigit per algú, el teu guia espiritual. L'ús obert i públic del peiot és un atac directe a la seva sacralitat. És una banalització, inacceptable pels creients.
Veurem com acaba aquest nou conflicte entre el món tribal i l'occidental. Pesarà més el dret religiós o el dret a la llibertat de consum? Serà interessant de veure, un cas més de la dificultat de fer conviure les cultures indígenes dins del gegant nord-americà.
Autor: Francesc Nolla